Arribem al número 57 de Middle Abbey St. de Dublin (The New Academy) mitja hora abans de l’inici del concert i ja hi ha una cua llarga al carrer. Demanem tanda i ens posem al final. Les persones que tenim davant i les que se’ns posen al darrere no fan pas cara de catalans. Llegiu més
R3: Horaris que són paper mullat i el Triangle de les Bermudes
Us imagineu arribar a la vostra estació de tren habitual per anar a una reunió important, calcular que has d’agafar el tren de les 15.21 h per ser a les 17 h a Barcelona, mirar les pantalles i veure que el ‘teu’ tren no surt fins les 15.52! Llegiu més
Homes, cesàries i un reportatge inoblidable
Els homes no parlem massa dels parts dels nostres fills. La mare, per raons més que òbvies, és la protagonista d’aquest dia tan especial, però nosaltres quin paper hem de tenir? Llegiu més
IZAL: Una història d’amor a primera ‘oïda’
¿Quan fa que no us enamoreu? Jo, musicalment, tot just fa un parell de mesos. Un dia per casualitat vaig sentir una cançó d’aquelles que passa poques vegades, de les que et fan aixecar el cap i posar les orelles en posició d’alerta. Llegiu més
Brisa democràtica suau al Barça-Valladolid
¿Què hauria passat si el Barça-Reial Madrid s’hagués jugat el dissabte 26 d’octubre tal com estava previst si Javier Tebas aquell dia no s’hagués aixecat amb el peu dret (si, el dret)? Llegiu més
Castigar l’abús d’autoritat no és senyal de feblesa
En dies tan intensos informativament com els d’aquesta setmana, és fàcil que corrin per les xarxes vídeos falsos o manipulats. Cert, senyor Grande-Marlaska, però quan aquests vídeos els han gravat companys periodistes que estan al peu del carrer des de dilluns –la meva admiració absoluta– o bé han passat el filtre de verificació del (bon) periodisme, me’ls crec a ulls clucs. Llegiu més
L’hipotètic article que no hauria escrit ahir
Ahir la meva professora d’anglès, per fer-me practicar el meu rovellat speaking, em va preguntar: “Com a periodista, quin article hauries escrit avui després de tot el que va passar dilluns?”. Buf. Difícil. Llegiu més
Conclusions d’una setmana de dejuni de xarxes socials
Són les 22.45 h del diumenge 6 d’octubre de 2019. Fa una setmana exacta que vaig decidir fer un experiment: fer un dejuni de 7 dies sense mirar les meves xarxes socials, en el meu cas, Twitter, Facebook, Instagram i LinkedIn. Llegiu més
Ertzaintza interpreta diferent que els Mossos l’ordre de cedir el mar a la Guàrdia Civil
Des que aquest estiu es va fer públic que la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial –el 12 de març– havia signat una ordre que deia que les policies autonòmiques quedaven relegades a tasques administratives al mar, els Mossos d’Esquadra ja no han tornat a posar un peu a l’aigua. Llegiu més
El Camp Nou s’ha convertit en un enorme photo call
Recordo molt bé els motius que em van portar a deixar la premsa esportiva. I no me’n penedeixo gens. Admiro als periodistes esportius, i els de Barça –o l’Espanyol– en especial, que tenen dona i fills i segueixen treballant quasi tots els caps de setmanes i arriben a casa a les tantes un dimarts o dimecres, dormen poc i es lleven molt d’hora per dur els fills a l’escola. Llegiu més