Des que vaig començar la nova etapa professional com a periodista freelance el juliol d’aquest 2019, m’he adonat que molta gent desconeix una possibilitat legal que existeix des de fa no massa per ajudar els inicis d’una activitat com a autònom. Quan els explico que estic cobrant l’atur que em pertoca i m’he guanyat mentre estic treballant de freelance i facturant les feines que faig per a diferents mitjans de comunicació, molts em pregunten, ‘això es pot fer?’. La resposta és que sí, però durant com a màxim 9 mesos.
Reconec que jo tampoc coneixia aquesta possibilitat. He tingut la sort de treballar durant 20 anys com a assalariat, i només vaig estar a l’atur dos mesos el 2002, entre dues feines. Quan es va acabar abruptament l’aventura al Diari de Sabadell el maig d’aquest any, vaig anar al SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) a preguntar què havia de fer i a preguntar com funcionava el tema de la capitalització (un altre gran desconegut). En aquell moment tenia pensar fer-me autònom per poder facturar els reportatges que fes, però no volia muntar una empresa, i les opcions de capitalització (inversió en material o pagament de la quota d’autònoms) no m’interessaven. Innocentment, i intuint la resposta, vaig preguntar si podia capitalitzar en ‘cash’, és a dir, ‘dona’m els diners que m’he guanyat de la prestació i jo els dedicaré al que vulgui…’. La resposta no cal que us la posi, però llavors el noi em va dir que existia una tercera opció: cobrar l’atur i estar donat d’alta com a autònom com a màxim durant 9 mesos.
Vista la situació en què em trobava, no sabia si l’estat de periodista freelance seria temporal o durant molt de temps, i sabent que les empreses tenen la ‘mania’ de pagar les factures a 60 dies, per començar aquella opció m’encaixava com anell al dit. El noi de SOC, però, em va dir això no ho portaven ells, sinó els del SEPE… Què és el SEPE, vaig preguntar? “És el Servicio Público de Empleo Estatal, i són aquells de les taules del fons”, em va assenyalar. Perquè ells m’atenguessin vaig haver de tornar a la porta principal, demanar torn un altre cop, i esperar que tornés a sortir el meu número a la pantalla. Surrealista. Estan dins la mateixa oficina SOC i SEPE, però és com si fossin dos negocis diferents.
Dit això, quan vaig seure a la taula del SEPE, el noi que em va atendre em va explicar perfectament com funcionava la comptabilització de l’atur i l’autònom. Em va dir que cobraria el que em pertocava de l’atur cada mes sense cap rebaixa, i que passats els nou mesos, em quedaria per cobrar la resta sencera, en el meu cas, fins als dos anys. I pel que fa als autònoms, podria gaudir de les bonificacions en la quota dels tres primers anys. És a dir, que la comptabilització no implica cap retallada en l’atur ni en els autònoms. Passats els 9 primers mesos hauria d’escollir, si seguir amb l’atur i donar-me de baixa d’autònoms, o aturar la prestació i seguir facturant. Si triava aquesta segons opció, la resta de l’atur pendent de cobrar quedaria en ‘stand by’ fins a 5 cinc anys.
Feia temps que volia explicar-ho perquè cada cop que ho comentava, en especial amb els meus amics periodistes, molts se sorprenien. Per això crec que és útil que se sàpiga. Però com que jo he explicat només el meu cas i les casuístiques són múltiples, us enllaço aquest article on està tot molt ben explicat.
Quant a l'autor