En aquest capítol entrevisto a Francesc Garriga, periodista de Catalunya Ràdio, que després de dedicar tota la vida al periodisme esportiu, de cop s’ha convertit en el corresponsal a Washington de la ràdio pública catalana. Parlem de xoc cultural, de la soledat i dels reptes professionals. En aquest capítol també s’estrena Paula Pujol com a col·laboradora del pòdcast. Llegiu més
Tornar a la Facultat, a l’altra banda
Han passat 21 anys. Quan vaig sortir de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB amb tots els crèdits acabats no havia sentit a parlar de les sigles TFG (treball de final de grau); Bolonya era una ciutat italiana que tenia un bon equip de bàsquet; i juraria que no havia arribat a fer servir mai el correu electrònic que un dia a mitja carrera ens van dir que teníem.
Em vaig llicenciar (no graduar) dos anys després d’haver començat ja a treballar professionalment en una redacció d’un diari local, i des de llavors només he treballat. El món acadèmic va quedar allà, en aquell últim curs del 2001, i a mesura que passaven els anys es va anar allunyant de la meva vida.
A la facultat, la meva, hi havia tornat alguna vegada: per fer un parell de xerrades, per a la gravació d’un pòdcast i per venir a recollir aquell títol tan gran signat per un rei ara desprestigiat. Però avui és diferent. Avui he tornat a entrar per la mateixa porta per fer de professor.
Ni de l’època de l’escola i l’institut, ni dels anys d’universitari, em va néixer l’instint docent. Ho admeto. Però han anat passant els anys, he anat carregant la motxilla de l’experiència de periodista, i fa un temps que vaig notar que em venia de gust de transmetre els meus coneixements a les noves generacions de periodistes.
Avui començo a fer de professor universitari associat d’una assignatura. Seran tres hores a la setmana (més les que siguin necessàries a casa) que combinaré amb la meva feina a Cugat Mèdia. L’assignatura es diu ‘Producció en les indústries de la comunicació’ i no l’he triat jo, però la producció és una part del periodisme tan desconeguda com vital, que em ve molt de gust d’explicar als futurs periodistes.
Començo una nova etapa vital. Sumo una nova experiència a la meva carrera i, malgrat els meus 44 anys, estic molt nerviós. Estic escrivint aquest post des del mateix bar de la facultat on vaig passar hores jugant a cartes (sic) hores abans d’estrenar-me davant de 40 alumnes. Dubto de tot, però m’hi llençaré de cap. Som-hi!
Programes i entrevistes de televisió al plató
A Cugat Mèdia he començat a fer televisió, un mitjà que quasi no havia tocat fins llavors. Al plató he fet l’entrevista mensual a l’alcaldessa de Sant Cugat, però també moltes entrevistes. Llegiu més
Programes de televisió a l’exterior
Des que vaig entrar a treballar a Cugat Mèdia he començat a fer una part del periodisme que encara no havia tocat: televisió. Gràcies als fantàstics tècnics que hi ha en aquest mitjà, fem productes de gran nivell, com els ‘Línia Directa’ amb l’alcaldessa de Sant Cugat a l’exterior. Us deixo alguns exemples: Llegiu més
Capítol 51 – La trampa de les redaccions integrades
En aquest capítol parlo d’un tema que segurament pot ser polèmic, perquè és una mica un anatema en el funcionament actual dels mitjans de comunicació, com és el concepte de les redaccions integrades, ja que considero que són la gran trampa per als redactors, si no s’organitzen bé. Llegiu més
Capítol 50 – No som periodistes les 24 hores i les notícies sí tenen horari
Hi ha molts veterans del periodisme actual que tenen com a lema que ‘les notícies no tenen horari’ i que un és periodista les 24 hores del dia. Amb el capítol d’avui, amb la meva experiència, vinc a trencar amb aquest mite tan estès per posar-hi tots els matisos del món. Llegiu més
Capítol 49 – Viure allà on fas periodisme local? Pros i contres
Entre els periodistes que treballen en mitjans de comunicació locals hi ha sempre un debat: és millor o pitjor viure a la mateixa ciutat on exerceixes de periodista local. La resposta no és de blanc o negre i depèn de l’experiència de cadascú. En aquest capítol en parlo amb cinc periodistes locals de diferents municipis que donen el seu punt de vista, tots molt interessants. Llegiu més
Capítol 48 – Periodisme de no-guerra en Ucraïna (Cristian Segura)
A la guerra d’Ucraïna hi ha molts periodistes explicant-la sense ser corresponsals de guerra ni haver-ne trepitjat mai cap abans. En aquest capítol parlo amb un d’aquests, el periodista d’El País Cristian Segura ha estat dos mesos a Ucraïna i ha vist caure bombes a 200 metres de la seva posició. Llegiu més
Capítol 47 – La deriva caníbal del periodisme (Manuel Cruz)
Per primer cop ha entrat a La Sala de Solé una persona que no és periodista. Qui ha entrat és el filòsof Manuel Cruz per comentar el seu article publicat a El País titulat ‘La deriva caníbal del periodismo’ on critica l’actual sistema de mitjans de comunicació a Espanya. Llegiu més