-

"Les males persones no poden ser bons periodistes", Ryszard Kapuscinski

Arxiu de categories Bloc

PerAlbert Solé Bonamusa

El primer dia a l’institut, 30 anys després

Recordeu el vostre primer dia a l’institut? Jo la veritat és que no. No recordo si estava nerviós, ni si em feia por el què m’hi trobaria. Potser sí que ho estava, però 30 anys després -el meu primer dia a l’institut va ser el setembre del 1991- no tinc cap record d’aquell dia. Segurament perquè no va ser traumàtic per mi. O potser perquè hi vaig anar amb 14 anys i no amb 12 com ara. Dos anys per a molta gent no són gran cosa, però per a mi, entrar a la ‘selva’ de l’institut amb 12 o 14 anys és molt diferent. Crec que no ets igual de madur.

Doncs aquest 13 de setembre, per al meu fill gran, l’Oriol, serà el seu primer dia a l’institut, 30 anys després que jo. Fa dies que el veig nerviós, encara que intenta dissimular-ho com pot. Les ungles de les mans, o el que queda d’elles, el delata.

Per a ell el canvi serà molt gran. Passarà d’una escola petita d’una línia on tothom es coneix i les mestres són com unes mares, a un institut de sis línies. Pel que ens han explicat, en aquest institut -el Duc de Montblanc de Rubí- cuiden molt als alumnes de primer d’ESO i hi estan molt a sobre per evitar l’impacte del canvi respecte a l’escola. Hi confio. Tot i això, no puc evitar patir per ell. Per un costat sé que aquesta etapa vital és en la que ell s’ha d’afrontar als problemes sense la xarxa dels pares, però per l’altre no vull que pateixi.

No m’agradaria que en el seu pas per l’institut pensi com ho feia jo: ‘no destaquis ni per baix ni per dalt’. Quan hi penso, que trist, però això sí que ho recordo. Era feliç perquè tenia -i tinc encara- un nom i cognoms normals que no permetien la burla ni els jocs de paraules, i intentava passar discretament: no volia ser ni el ‘tonto‘ de la classe, però tampoc ‘l’empollón‘. Els adolescents poden ser molt cruels, sense arribar al bullying.

Als anys 90 no coneixíem aquesta paraula, i no recordo cap cas d’assetjament escolar com els que expliquen algunes víctimes. Potser va passar al meu institut, però jo no ho recordo. Ara, el que sí que recordo és la meva intenció de passar desapercebut… Això vol dir que potser sí que vaig veure casos de bullying? No ho sé, la veritat.

Malgrat això, tinc un molt bon record dels quatre anys a l’institut Joan Oliver de Sabadell, no vull que sembli el contrari. Tant de bo l’Oriol no tingui por a destacar ‘per dalt’. És un noi molt espavilat i amb un caràcter molt marcat amb només 12 anys i estic segur que arribarà a ser el que es proposi. Que no es talli i es contingui. Oriol, sigues sempre com ets, i sigues feliç!

 

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

Entrevista a Ramon Besa, un mestre del periodisme

Dins del podcast ‘La Sala de Solé’, en el capítol 20, he entrevistat al periodista Ramon Besa, redactor en cap d’esports d”El País’, professor de Periodisme de la Universitat Ramon Llull (Blanquerna), doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic, Premi Nacional de Comunicació en la categoria de premsa de la Generalitat de Catalunya i premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, entre altres reconeixements. Vaig gravar l’entrevista també en vídeo i l’he extret del podcast.

Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

Junts, però de diferents maneres

[Aquesta entrada al blog l’ha escrit el meu fill Oriol (11 anys). Durant el seu segon confinament per ser contacte d’un positiu a la classe estava estrany i li vaig proposar que escrivís com se sentia i que li ho publicaria al meu bloc. Aquest és el resultat]

Aquesta és la segona vegada que em confinen a mi i a tota la meva classe per un positiu. Jo em sento diferent estant a casa i no anant a l’escola perquè anar a l’escola és un sentiment agradable perquè estic amb tots els meus amics. Estant a casa és com si fessis teletreball, això que diuen ara…, però també va bé estar a casa perquè jo que sóc un nen d’11 anys, per exemple, feia molt que no passava tant de temps amb la meva mare. He estat tota una setmana amb ella i em sento molt bé.

Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

Les coses essencials

Ja portem prop d’un any enmig d’una pandèmia i crec que ja podem començar a treure’n algunes conclusions. La nostra vida social se n’ha anat a la merda. Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

La ràdio, o com no s’ha de renunciar mai als somnis

Passats els 40 anys un pot fer un gir a la seva vida professional? Si, sense cap mena de dubte. Jo em vaig matricular a la carrera de Periodisme per poder fer ràdio (ho explico amb més detall aquí), però la vida em va portar a la premsa escrita i m’hi vaig quedar, i especialitzar, durant 20 anys. El final brusc al Diari de Sabadell el maig de 2019 em va deixar al carrer amb 41 anys, una hipoteca acabada d’estrenar (i dos fills), i l’obligació d’espavilar-me i reinventar-me. Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

“M’ha agradat passar tant temps junts tota la família”

Dins la sèrie d’entrevistes sobre el coronavirus i el confinament, avui converso amb el meu fill gran, l’Oriol Solé. Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

“El primer que faré quan acabi tot és convidar els amics a casa”

No he sentit gaire la opinió directe dels més petits de casa aquests dies de confinament. Quan els mitjans volen parlar de com ho viuen els nens i els adolescents truquen a psicòlegs o pregunten als pares. Però què opinen ells realment? Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

“Tu ets el metge i deixo la meva vida a les teves mans”

Un cop un malalt de COVID-19 mèdicament ja té l’alta s’ha acabat tot? No pas. La Raquel Font i el Dani Blanco m’expliquen en aquesta entrevista com ho han viscut ells. Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

“Ens hem trucat i hem plorat, no ens calia dir res”

Un virus desconegut ens està canviant la vida i no ho estic podent explicar com m’agradaria. Viure una gran crisi com aquesta fora d’un mitjà de comunicació se’m fa estrany, per això he decidit fer un pas endavant i elaborar jo mateix els continguts que considero interessants sobre la pandèmia de COVID-19. Llegiu més

Vols compartir-ho?
PerAlbert Solé Bonamusa

Podcast: Començo una nova aventura

Demà 22 d’abril de 2020, i en ple confinament, m’estreno en el món dels podcasts, i no sabeu les ganes que en tenia. Tothom que em coneix sap que la ràdio m’apassiona i em passo el dia amb els auriculars posats escoltant-la, sigui l’hora que sigui. Llegiu més

Vols compartir-ho?