Junts, però de diferents maneres

[Aquesta entrada al blog l’ha escrit el meu fill Oriol (11 anys). Durant el seu segon confinament per ser contacte d’un positiu a la classe estava estrany i li vaig proposar que escrivís com se sentia i que li ho publicaria al meu bloc. Aquest és el resultat]

Aquesta és la segona vegada que em confinen a mi i a tota la meva classe per un positiu. Jo em sento diferent estant a casa i no anant a l’escola perquè anar a l’escola és un sentiment agradable perquè estic amb tots els meus amics. Estant a casa és com si fessis teletreball, això que diuen ara…, però també va bé estar a casa perquè jo que sóc un nen d’11 anys, per exemple, feia molt que no passava tant de temps amb la meva mare. He estat tota una setmana amb ella i em sento molt bé.

A part d’això, hem tret tots els de la classe una cosa bona d’aquests dos confinaments. En el primer tot era nou perquè ho fèiem tot pel Google Classroom i no sabíem com anava, però com que aquesta és la segona vegada, ja som uns experts i expertes.

D’aquest virus penso que passarà a la història i el dia 12 de març serà un dia molt especial per a tota Europa i el món. Encara que aquest any 2020 va ser una catàstrofe total, tot això que vam fer en el confinament, com passar més temps en família i aprendre a navegar per internet, fer videotrucades amb els avis i saber motivar a la gent gran, no ho haguéssim pogut fer si no haguéssim estat confinats.

Ara jo en sé molt més de tecnologia i n’estic orgullós. També a l’escola ens ho passem bé fent classe de matemàtiques amb l’aplicació ‘Innovamat’, que és tot bastant més divertit, i també amb l’aplicació ‘Science bits’ que vol dir ciències naturals en anglès.

A part d’això, des que vam tornar de Nadal vam estar un temps parats sense poder fer extraescolars presencials ni entrenar a waterpolo durant quasi dos mesos, i això ha sigut un rotllo total.

I també el confinament municipal ens ha impedit a tots poder veure familiars de diferents municipis, com els meus cosins que són de Sant Cugat, o els meus avis de Sabadell.

I això últim que he explicat m’ha fet sentir una mica d’enyorança perquè el fet de no poder veure a altres familiars és una mica dur, perquè abans, a l’estiu, es podia fer de ‘tot’ i ens podíem veure sempre que volíem. I sempre fèiem coses junts, fins i tot vam poder fer dues festes d’aniversari, el de la meva iaia Conxita i el meu.

Però la Covid ens ha fet saber que podem estar junts, però de diferents maneres.

[Durant el primer confinament, el confinament total del març al junt del 2020, ja vaig gravar una conversa amb l’Oriol parlant de la situació tan estranya que estàvem vivint. Crec que preguntem poc als nens i joves com viuen aquesta pandèmia que els marcarà per sempre]