És la polèmica de la setmana: la resposta de Leo Messi a l’entrevista d’Eric Abidal, excompany de l’argentí i actual secretari tècnic del Barça. Com sempre, deixo les anàlisis esportives i ‘polítiques’ de tot plegat als periodistes que ens saben molt més que jo de l’entorn blaugrana. Jo em vull fixar en una reflexió periodística que em faig després de veure el rebombori que s’ha generat.
Quan demanem una entrevista a una persona és perquè volem respostes a unes preguntes concretes, sobretot en el cas de les entrevistes d’actualitat. En el cas d’Abidal, després del canvi d’entrenador i els no-fitxatges del mercat d’hivern, les preguntes s’acumulaven sobre la taula. Doncs bé, ell ha concedit una entrevista al diari Sport, ha respost aquestes preguntes amb sinceritat, i la polèmica ha esclatat. Quan els protagonistes de l’actualitat van a una entrevista i responen les preguntes amb evasives o són políticament correctes, els periodistes ens queixem, i quan són sincers, magnifiquem les respostes amb titulars estil clickbait tipus ‘declaracions explosives’ o ‘polèmica!’.
Llavors és quan els protagonistes, o bé ja no et concedeixen cap més entrevista, o bé venen ben alliçonats pels seus caps de premsa, que els preparen abans com ho fan els advocats amb un acusat abans de declarar davant un jutge, perquè no pugui sortir cap titular de l’entrevista que encapçali la llista de ‘els + llegits’ del dia.
Sé que no és fàcil contenir les ganes de sucar pa davant el què en argot periodístic anomenem una ‘rajada’ d’un entrevistat, i el dilema sempre el tindrem davant, però jo prefereixo que els protagonistes sempre vulguin dir el que pensen realment i explicar les coses tal com són, a què llancin pilotes fora amb quatre tòpics suats. Per respondre així, prefereixo que no concedeixin l’entrevista, sincerament. Però per aconseguir un pacte de sinceritat entre tots, els periodistes també hi hem de posar de la nostra part ajudant a no treure de mare segons quins titulars, ni sobre interpretant les respostes.
En el cas de l’entrevista d’Eric Abidal a l’Sport reconec que no podem aplicar del tot aquesta teoria que explico perquè no sabem quin recorregut hauria tingut, ni si hauria generat tanta polèmica, si Messi no hagués respost una de les afirmacions d’Abidal a través d’un story d’Instagram –temps moderns, senyors/es–.
El simple fet que l’estrella i capità del Barça hagi replicat en públic una afirmació en la qual no se’l cita, però ell s’hi sent al·ludit, ha suposat una bomba dins el club que veurem quines conseqüències tindrà. I com que la resposta de Messi va ser només al cap d’una hora que l’Sport pengés l’entrevista a Internet, ja no podrem saber què hauria passat.
En tot cas, si a Abidal ara el fessin fora per dir el que pensa, posaria la mà al foc que mai més concedirà una entrevista sincera, tret que realment vulgui enviar algun missatge. La gent sovint té por dels periodistes i de les entrevistes. Quantes vegades m’he trobat fent una entrevista i l’entrevistat em digui ‘a veure com ho posaràs això’, o ‘a veure com ho titularàs’. De la mala praxi d’alguns, la resta en paguem les conseqüències. I que consti que aquest no és el cas de l’entrevista de l’Sport a Abidal, que està gravada en vídeo i no pot dir ‘el periodista no ha posat el mateix que jo vaig dir’ –de moment no ho ha dit–, que és un altre clàssic quan els entrevistats s’espanten de les conseqüències de què han dit perquè se’ls ha escalfat la boca.
Si acabem acceptant les entrevistes hipòcrites en què sabem que no ens responen el que pensen, la gent se n’adonarà –si no ho fan ja– i deixaran de llegir-les, i serà un gènere que morirà. Si no volem que això passi, tots i hem de posar el nostre gra de sorra.
Quant a l'autor