-

"Les males persones no poden ser bons periodistes", Ryszard Kapuscinski

R3: Horaris que són paper mullat i el Triangle de les Bermudes

PerAlbert Solé Bonamusa

R3: Horaris que són paper mullat i el Triangle de les Bermudes

Us imagineu arribar a la vostra estació de tren habitual per anar a una reunió important, calcular que has d’agafar el tren de les 15.21 h per ser a les 17 h a Barcelona, mirar les pantalles i veure que el ‘teu’ tren no surt fins les 15.52! Trenta-un minuts de retard sense que hagi passat res molt greu –un atropellament, un cop de vent que ha fet caure una branca a la via…– són molts. Massa. Això és el que em va passar dijous per tornar de Vic amb la R3 de Rodalies un cop acabat un reportatge per denunciar precisament l’estat lamentable d’aquesta línia que va organitzar la Cambra de Barcelona, una de les poques que encara circula per via única, cosa que n’amplifica els problemes. Quan els horaris del pas dels trens passen a ser decoratius, o orientatius en el millor dels casos, els usuaris saben que no se’n poden refiar i deixen d’usar-los, si tenen alternativa. Diuen que Osona és una de les comarques amb més cotxes privats per cada habitant de Catalunya. Però el pitjor és la gent que no té alternativa i se sent ‘segrestada’ per una línia de tren amb un grau d’incertesa tan gran.

Tornem al tren de dijous passat. Què li podia haver passat a aquest tren, que venia de la Tor de Querol, on molt de trànsit segur que no hi ha, per arribar quasi 30 minuts tard ja de partida? Li vaig preguntar al treballador de la taquilla i em va dir, literalment: “Avui anem molt malament, i és culpa nostra”.

Culpa de qui? De Renfe, d’Adif, de Foment o del govern espanyol? Perquè la responsabilitat d’aquesta línia, i de totes les de Rodalies és d’ells, ja que el traspàs ‘fake’ de les Rodalies del 2008 que Zapatero li va fer a Montilla va ser un regal enverinat. El dubte és saber si llavors el ‘Tripartit 2’ era plenament conscient que el que els estaven traspassant era una caixa buida o se n’han anat adonant amb el temps. La Generalitat només té capacitat per marcar els horaris –que ja veiem que després no es compleixen la majoria de vegades, sobretot a la R3, i poca cosa més. També té competència d’escollir qui ofereix el servei dels trens, però resulta que només hi ha un operador disponible, que és Renfe. Avui no hi ha competència. La Generalitat sí que té la capacitat de sancionar Renfe si no dona un bon servei. Llavors, pensareu, ¿per què no ho fa més sovint si és evident que els trens no van a l’hora? Doncs perquè no és culpa de Renfe. Poques vegades que hi ha una incidència a Rodalies, o a Regionals, és culpa de Renfe, que només té responsabilitat en els trens, si no que la culpa sempre és per un problema a la catenària, les vies o el sistema de senyalització, que està en mans d’Adif (Administrador d’Infraestructures), una altra empresa pública. I, endevineu: la Generalitat no té cap poder sobre Adif. Cap és cap.

Us resumeixo què passa habitualment quan hi ha una incidència important a Rodalies:

  1. La Generalitat truca a Renfe: “Què ha passat? Això no és admissible!”.
  2. Renfe respon: “Ha fallat el subministrament elèctric a la catenària del Prat de Llobregat: és cosa d’Adif”.
  3. La Generalitat truca a Adif, tot i que no té cap poder sancionador sobre seu: “Què ha passat? Això no és admissible!”.
  4. Adif respon: “Aquestes catenàries són de fa més de 60 anys i s’haurien de canviar, però és el govern espanyol que ha de decidir si hi inverteix o no, i no ha fet”.
  5. La Generalitat truca al Ministeri de Foment: “Què ha passat? Això no és admissible!”.
  6. El Ministeri de Foment, quan vol, respon: “Potser sí que teniu raó… aprovarem una inversió urgent de 306 milions d’euros per a les obres més urgents i necessàries que ens digueu”.
  7. Sis anys després, només s’han executat el 12% dels 306 milions “urgents i necessaris”. (Dramatització d’un cas real)

Resum, tres entitats amb capital públic espanyol –Renfe, Adif i Foment– centrifuguen les responsabilitats entre els tres per marejar a qui vulgui treure’n l’entrellat. Renfe és qui sempre dona la cara, però només té responsabilitat sobre els trens i d’algunes estacions. Adif és la responsable de les vies i les catenàries, però sempre s’amaga darrere de Renfe i del Ministeri de Foment. És que el que jo sempre anomeno el Triangle de les Bermudes. Quan vol entrar a saber qui té la culpa que les Rodalies no funcionin, entres en el triangle Renfe-Adif-Foment i acabes desapareixent.

Per als periodistes especialistes en infraestructures (llegiu aquí tot el que he escrit sobre Rodalies) és desesperant poder informar amb tota la informació a les mans. Truques a Renfe, que té el cap de Comunicació més eficient i atent amb els periodistes que conec –Antonio Carmona–, però treballa amb les mans lligades perquè poques vegades et pot respondre com li agradaria perquè quasi totes les preguntes que li fem ens les hauria de respondre Adif. I Adif no té un Antonio Carmona, ni el vol tenir. No li interessa informar amb llums i taquígrafs de què passa a Rodalies perquè se li veurien les vergonyes massa sovint.

Tenir un bon servei de trens de Rodalies per als seus ciutadans hauria de ser la primera responsabilitat d’un Estat, i en això el govern espanyol suspèn amb molt mala nota.

Us deixo aquí el reportatge que vaig fer a l’Ara, i els dos fils de Twitter que vaig fer ahir explicant al moment tot el que estava vivint sobre la R3 dijous 28 de novembre:

Vols compartir-ho?

Quant a l'autor

Albert Solé Bonamusa administrator

Soc un periodista. Així, sense adjectius. He treballat quasi tota la meva carrera professional en la premsa escrita (El Punt, L'Esportiu, Diari Ara i Diari de Sabadell –com a director–) però estic enamorat de la ràdio. A més estic casat i soc pare de dos fills.

Deixeu una resposta