-

"Les males persones no poden ser bons periodistes", Ryszard Kapuscinski

Brisa democràtica suau al Barça-Valladolid

PerAlbert Solé Bonamusa

Brisa democràtica suau al Barça-Valladolid

¿Què hauria passat si el Barça-Reial Madrid s’hagués jugat el dissabte 26 d’octubre tal com estava previst si Javier Tebas aquell dia no s’hagués aixecat amb el peu dret (si, el dret)? No ho sabrem mai. Però una cosa segur que ens podem atrevir a dir sense por a equivocar-nos: el que pugui passar el 18 de desembre serà més sonat i farà empipar més Tebas que el que hauria passat el 26 d’octubre. Com va avisar el Tsunami Democràtic, “el 18 de desembre juguem a casa”.

No està de més recordar que l’excusa oficial per suspendre el clàssic previst per dissabte passat era garantir la seguretat, ja que coincidia amb una manifestació i després de dues setmanes d’aldarulls pels carrers de la ciutat. Però també sabem tots que només era això, una excusa. El conseller d’Interior, Miquel Buch –ahir a la llotja–, va explicar dilluns a Rac1 que els Mossos van afirmar abans de la suspensió que la seguretat del clàssic estava més que assegurada en tots els escenaris. Però si el senyor Tebas, i el govern espanyol via Consejo Superior de Deportes (CSD), creien que dissabte la seguretat estava en perill, per què avui no ho estava? En tres dies de diferència Barcelona torna a ser una bassa d’oli? Avui no importava la seguretat dels 60.000 espectadors que hem sigut avui al camp?

És obvi que el problema era polític. No volien que els centenars de milions de persones que veiessin el clàssic a tot el planeta sabessin que a Catalunya hi ha un problema polític amb gent molt emprenyada amb una sentència que consideren injusta i venjativa contra uns polítics que només van voler que la gent posés un paper dins d’una urna. Creien que l’independentisme voldria aprofitar aquest aparador immillorable per expressar-se i ho volien impedir. Hi ha gent a qui no li agrada la llibertat d’expressió.

Però clar, Tebas es va voler posar l’enyorada camisa blava –no és un insult, va ser militant de Fuerza Nueva i vota a VOX– i salvar Espanya, i segurament el tret li sortirà per la culata. Primer perquè volia el clàssic de la primera volta al migdia pel mercat asiàtic i serà un dimecres i a les 21 h. I segurament perquè el que veurà el 18 de desembre no li agradarà.

¿Què hauria pogut passar dissabte? Doncs segurament el mateix que aquesta nit contra el Valladolid multiplicat per dos o per tres, però poca cosa més.

Als voltants del Camp Nou abans del partit es respirava tranquil·litat absoluta. Era un partit com qualsevol altre en un dimarts laborable a les nou del vespre. Els turistes fent-se fotos per tot arreu, els revenedors d’entrades xiuxiuejant “tickets, tickets” als estrangers despistats, i els fans omplint l’entrada del pàrquing dels futbolistes per fer fotos a cotxes de luxe amb els vidres tintats –com es veu a la foto principal–. Un dia rutinari al Camp Nou al marge de l’ebullició política i social del país.

La reivindicació va arribar dins. Just abans del xiulet inicial s’han desplegat dues grans pancartes a la zona de general segona graderia amb la signatura d’Òmnium Cultural i l’ANC. En una hi posava “Independència” i en l’altra “Llibertat”. Han durat, però, un minut, de rellotge. Segons abans que comencés el partit els membres de seguretat del club han retirat les dues pancartes. I què més ha passat? Al minut 17:14, els habituals crits de “i-inde-independencià” de cada partit des que va començar el Procés han pujat de volum i intensitat. S’han sentit més forts que mai tot i que ha sigut l’entrada més pobra en un partit de la Lliga des de fa temps. I què més? Doncs al gol de la grada d’animació, en aquest minut 17:14 s’ha desplegat una altra pancarta que deia “Llibertat per tots els presos, detinguts i exiliats”, i una altra de “David Llibertat” –un membre d’aquesta grada d’animació és un dels 30 detinguts de les últimes setmanes, segons explicaven a Catalunya Ràdio–. I aprofitant que el conseller Buch estava a la llotja, s’ha endut cap a casa alguns crits de “Buch dimissió!” als quals s’hi està acostumant darrerament.

Tebas ens ha impedit saber què hauria passat dissabte, però posaria una mà al foc que res gaire més greu que el que ha passat avui, que més que un Tsunami ha sigut una brisa democràtica. En canvi, ara el 18 de desembre està assenyat al calendari per a molta gent i veurem què passa. Avui l’únic Tsunami ha sigut Leo Messi, que ja ensenya les urpes després de la seva particular pretemporada (5-1).

Vols compartir-ho?

Quant a l'autor

Albert Solé Bonamusa administrator

Soc un periodista. Així, sense adjectius. He treballat quasi tota la meva carrera professional en la premsa escrita (El Punt, L'Esportiu, Diari Ara i Diari de Sabadell –com a director–) però estic enamorat de la ràdio. A més estic casat i soc pare de dos fills.

Deixeu una resposta