-

"Les males persones no poden ser bons periodistes", Ryszard Kapuscinski

IZAL: Una història d’amor a primera ‘oïda’

PerAlbert Solé Bonamusa

IZAL: Una història d’amor a primera ‘oïda’

¿Quan fa que no us enamoreu? Jo, musicalment, tot just fa un parell de mesos. Un dia per casualitat vaig sentir una cançó d’aquelles que passa poques vegades, de les que et fan aixecar el cap i posar les orelles en posició d’alerta. Era aquesta:

Va ser amor a primera vista, o a primera ‘oïda’, per ser més precisos. Des d’aquell dia, com passa amb els enamoraments sobtats, tinc aquesta cançó, i moltes d’altres, al cap tot el dia. En dos mesos ja he escoltat tots els seus discos sencers un mínim de tres cops. Són IZAL, un grup madrileny que agafa el nom del cognom del seu cantant i líder, Mikel Izal, nascut a Pamplona. Van néixer el 2012 i tenen ja quatre discos d’estudi i dos directes.

Només recordo una sensació similar al que em va passar quan era adolescent i anava a l’institut i una companya estava escoltant música al seu Walkman i li vaig demanar que m’ho deixés escoltar. Era això:

La diferència entre aquell enamorament amb els The Cranberries dels primers anys 90 i aquest amb IZAL de 2019 és que en aquell moment el grup de Dolores O’Riordan acabava de treure el seu primer disc i el coneixia molt poca gent i era lògic que els ‘descobrís’ en aquell moment. En canvi els IZAL el 2019 ja tenen un cert recorregut i no són uns desconeguts. Però sí que ho són per a mi, cosa que em fa pensar, ¿com és possible que no els hagués sentit mai abans?

És cert que quan arribes a una edat, sense voler-ho, és fàcil centrar-te amb la música i els grups que et van emocionar de jove, quedar-te allà còmodament instal·lat i ja no obres les orelles a noves propostes. Jo no creia que fos d’aquests, però en el moment que veig que no havia sentit mai fins fa dos mesos un grup com IZAL que té set anys de vida i omple grans sales de concerts i pavellons, me n’adono que potser sí que m’estava tornant en un ‘carrossa’ ancorat en la música i els grups del meu passat i la meva joventut.

Em comprometo a posar-hi remei. I una manera serà practicar més sovint la manera en com vaig descobrir IZAL: la ràdio d’Spotify. Si no la coneixeu o no l’he fet servir mai, és fàcil: dins aquesta aplicació per escoltar música, quan busqueu el nom d’un grup que us agrada molt, primer surt el link del grup (on hi ha totes les cançons i àlbums d’aquest grup) i al costat un altre que diu el nom del grup i la paraula ‘Ràdio’. Si hi cliqueu, trobareu algunes cançons del vostre grup preferit intercalades amb altres de grups i cantants del mateix estil. Un dia em venia de gust escoltar Love of Lesbian, però vaig decidir posar la ‘seva’ ràdio d’Spotify. Em vaig posar els auriculars sense fils a la feina, i vaig començar a treballar. I entre les cançons de Santi Balmes, Vestusta Morla, Sidonie i Dorian, de cop va aparèixer ‘La mujer de verde’…

Com que soc un home que m’agrada molt la interacció a les xarxes socials, vaig penjar que acaba de descobrir un grup que es deia IZAL, i de seguida gent que conec em responia que a ells també els agradava molt, i que en directe eren molt bons. Al cap d’unes setmanes una amiga em va escriure per privat –era a finals d’octubre– i em va dir que acabaven de sortir a la venda les entrades pel concert que IZAL farà a Barcelona… al Palau Sant Jordi! Com? Vaig pensar. Un grup que acabo de descobrir s’atreveix amb un Palau Sant Jordi? I a més, aquesta amiga em diu que m’afanyi perquè s’acabaran ràpid les entrades. Bah! Si home! Però, clar, em fa dubtar. Com que el meu aniversari era la setmana següent, la meva dona em diu que el seu regal és l’entrada pel concert (t’estimo!) i no m’ho penso més i la compro. Una setmana després, a l’Instagram d’IZAL veig aquest post:

La marea que els parir… No m’ho podia creure. I des d’aquell dia, IZAL en bucle tot el dia a l’Spotify descobrint cada racó de cada cançó i maleint-me els ossos per haver-los descobert tan tard. Si heu comès l’error de no conèixer-los fins avui, encara sou a temps d’esmenar-lo. La veu de Mikel Izal és una meravella…

 

Vols compartir-ho?

Quant a l'autor

Albert Solé Bonamusa administrator

Soc un periodista. Així, sense adjectius. He treballat quasi tota la meva carrera professional en la premsa escrita (El Punt, L'Esportiu, Diari Ara i Diari de Sabadell –com a director–) però estic enamorat de la ràdio. A més estic casat i soc pare de dos fills.

Deixeu una resposta