Els que em coneixen saben que m’agraden molt els reportatges viscuts, els reportatges explicats des de dins d’on passen les coses. No és cap mèrit meu, és la base del periodisme de carrer que s’hauria de practicar més del que es fa. Quan estava a l’ARA i feia infraestructures, en vaig fer alguns pujant a un tren dels que sempre fallen per explicar-ho en primera persona. Ara, com a freelance, ho he tornat a fer. Vaig entrar a un quiròfan per explicar un avanç mèdic de fa pocs anys: permetre que els pares puguin entrar al quiròfan en una cesària.
Aquest reportatge en primera persona és doble, ja que jo no vaig poder entrar a les cesàries dels meus dos fills. Aquí ho explico tot.
Quant a l'autor