Com s’aconsegueix una entrevista a Messi?

Com s’aconsegueix una entrevista a Messi?

Jo no parlaré de les interpretacions de l’entrevista que Leo Messi ha concedit al diari Sport aquest 12 de setembre de 2019. Per a això ja hi ha experts en la galàxia culer com Ramon Besa o Toni Padilla, entre molts d’altres. Jo vull fer un modest apunt sobre periodisme relacionat amb aquesta entrevista. No he triat el verb ‘concedir’ perquè sí.

Com s’aconsegueix una entrevista a Leo Messi? Els periodistes que segueixen l’actualitat del Barça –jo ho vaig fer durant dos anys i mig– saben que a Catalunya ha donat molt poques entrevistes –rodes de premsa tampoc n’ha fet gaires més– des que està al primer equip, ja fa 15 anys. Diferent és quan va convocat amb la selecció argentina, on no té cap problema de fer entrevistes als mitjans de comunicació del seu país natal, i on se’l veu molt relaxat. La primera reflexió és l’autocrítica. Com som els periodistes que Messi no vol parlar aquí i si ho fa allà? El periodisme esportiu –català, espanyol o madrileny– té moltes coses a repensar-se periodísticament. Però tornem a la pregunta. Aquí a Barcelona Messi només concedeix una entrevista quan vol dir alguna cosa, quan vol llançar un missatge a algú. Que li diguin si no a Javier Faus quan era directiu del Barça i negociava una de les reiterades renovacions del crack argentí. Els ‘barçólegs’ i tertulians de capçalera ahir ja es van encarregar d’interpretar que l’entrevista a l’Sport és un dard cap al president Josep Maria Bartomeu per la gestió del fitxatge frustrat de Neymar. A mi també m’ho sembla. Perquè la clau de tot és el no fitxatge de Neymar.

I la segona part de la pregunta és, ¿per què decideix dir el que vol dir a l’Sport i no al Mundo Deportivo, o a La Vanguardia, l’Ara o El Periódico, per exemple? Com que estic una mica desenganxat de l’actualitat blaugrana i de la cuina que hi ha darrere l’ecosistema mediàtic culer, he preguntat a alguns dels meus excompanys periodistes esportius que encara s’hi dediquen. Tots, sense dubtar-ho m’han respost igual: “Quin diari ha fet campanya tot l’estiu perquè el Barça refitxés Neymar? L’Sport”. I altres m’han afegit que l’entorn Messi “li devia una a l’Sport” perquè Leo va anar a la gala de Mundo Deportivo i va enviar al germà a la de l’Sport.

Conclusió: si li fas la pilota a un jugador –d’acord, el millor jugador del moment i dels millors de la història–, encara que potser no et creguis el que dius, aquest podria escollir-te el dia que vulgui donar una exclusiva a algú. Potser.

Per desgràcia, aquesta manera d’aconseguir entrevistes no és exclusiva del periodisme esportiu. El món polític pateix sovint del mateix mal. Si vols entrevistar algú que no parla sovint, fes-li la gara-gara a les portades i editorials i potser t’escull a tu. Potser.

Vols compartir-ho?

Quant a l'autor

Albert Solé Bonamusa administrator

Soc un periodista. Així, sense adjectius. He treballat quasi tota la meva carrera professional en la premsa escrita (El Punt, L'Esportiu, Diari Ara i Diari de Sabadell –com a director–) però estic enamorat de la ràdio. A més estic casat i soc pare de dos fills.

Deixeu una resposta