-

"Les males persones no poden ser bons periodistes", Ryszard Kapuscinski

Un espectacle innecessari

PerAlbert Solé Bonamusa

Un espectacle innecessari

Aquest divendres 30 d’agost els GEAS de la Guàrdia Civil han tornat a buidar una platja, aquest cop la del Cristall de Badalona, perquè un banyista hauria trobat un artefacte a 15 metres de l’aigua que podria ser una bomba de la Guerra Civil, com la que van trobar a la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta només uns dies abans. Ho sigui o no ho sigui, una bomba, la unitat aquàtica de la Guàrdia Civil ha tornat a buidar una platja plena a vessar, i el més important, tothom se n’ha assabentat.

Per aquest motiu, arran de llegir aquest tuit, he sentit la necessitat d’escriure aquest post.

En condicions normals li donaria la raó. Els periodistes que treballem a Barcelona, o per a mitjans amb seu a Barcelona, tendim a donar més rellevància a fets que passen a la capital que al ‘territori’ –paraula que odio, però per desgràcia es fa servir–, encara que siguin els mateixos. Però en aquest cas no és així.

La diferència entre aquestes bombes de la Guerra Civil de fa 80 anys trobades en cinc dies de diferència a Barcelona i Badalona –si la de Badalona ho és– i totes les anteriors és que d’unes se’n va encarregar la Unitat Aquàtica dels Mossos d’Esquadra i de les dues últimes els GEAS (Grups Especials d’Activitats Subaquàtiques) de la Guàrdia Civil, i la seva manera de fer i treballar és molt diferent. Més endavant explicaré perquè abans se n’encarregaven uns i ara els altres, però quan ho feien els Mossos quasi ningú se n’assabentava tret de les autoritats de la zona i poca gent més. Quan la Unitat Aquàtica rebia un avís que algú havia trobat un objecte sota l’aigua que podia ser una bomba, la treien de l’aigua discretament i se l’enduien a una pedrera solitària i la feien esclatar allà, on ningú se sorprendria d’una explosió. Carpeta tancada i cap a casa.

Explicat això, en cap cas estic abonant la teoria conspirativa que corre per les xarxes que diu que és la Guàrdia Civil que va portar una bomba antiga a Barcelona per després fer veure que la trobava i muntar així un espectacle amb la detonació controlada, i fer una demostració d”aquí estic jo per salvar-vos’. Al cos Mossos ningú es creu la primera part de la teoria –que van portar la bomba allà d’un altre lloc–, però sí que tenen força assumida la segona.

Que la bomba de la Barceloneta estava allà des de fa 80 anys ningú ho posa en dubte, ara, que fos precisament un agent de la Guàrdia Civil fora de servei fent busseig per gust qui l’hagi trobat per casualitat fa arrufar el nas a més d’un dins el cos. I un cop la trobes, si ha estat allà 80 anys, calia desallotjar una de les platges més concorregudes de Barcelona un diumenge d’agost i cridar els artificiers de l’Armada? I era imprescindible detonar-la sota l’aigua? Potser buscaven la imatge espectacular del guèiser d’aigua… però els va quedar més aviat escarransit.

Precisament ha sigut aquesta última setmana d’agost que arran de l’absència de la Unitat Aquàtica dels Mossos d’Esquadra en la desactivació de la bomba de la Barceloneta que s’ha posat en evidència un fet que havia quedat silenciat –volgudament per part del departament d’Interior–: des del mes de març d’aquest 2019 els GEAS de la Guàrdia Civil són els únics que poden fer funcions policials en tot el litoral català, cosa que des del 2008 feien els Mossos. Aquesta notícia la va treure primer Tura Soler a El Punt Avui, després la va amplificar Maika Navarro a La Vanguardia, i jo hi vaig aprofundir una mica més al Diari Ara l’endemà.

No m’allargaré aquí en els motius d’aquesta ‘pispada’ de competències al mar per part de la Guàrdia Civil després d’11 anys de disputes –a vegades ridícules, a vegades perilloses, però sempre en detriment del millor servei als ciutadans–, però jo ho emmarco en una frase que s’ha repetit molt des de Madrid després de l’1-O: “El Estado tiene que volver a estar presente en Cataluña”. Per a alguns sectors espanyols –polítics i mediàtics–, el seu diagnòstic del Procés, que va acabar en un 1-O i un 27-O, és que els catalans s’havien allunyat d’Espanya perquè ja no la notaven propera, i per tant, la solució és apropar-los les seves institucions de nou. Com a exemple, deixo aquí l’editorial d’El Mundo del 27 de setembre de 2018 en què abona aquesta teoria.

Hi ha sectors de l’independentisme que també creuen que l’amplificació mediàtica de les dades de l’augment de la violència a la ciutat de Barcelona forma part del mateix, però jo m’hi resisteixo. Diuen que si es dona la imatge que la capital està desbordada i que els Mossos no són suficients per donar sensació de seguretat als barcelonins i catalans, ens enviaran la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per ‘ajudar’. No em vull creure que es jugui frívolament amb la seguretat dels ciutadans, però cada dia que passa perdo un argument per sostenir en la meva posició.

Vols compartir-ho?

Quant a l'autor

Albert Solé Bonamusa administrator

Soc un periodista. Així, sense adjectius. He treballat quasi tota la meva carrera professional en la premsa escrita (El Punt, L'Esportiu, Diari Ara i Diari de Sabadell –com a director–) però estic enamorat de la ràdio. A més estic casat i soc pare de dos fills.

Deixeu una resposta