El 9 de maig de 2019 va ser el pitjor dia de la meva carrera com a periodista. No ho amplio a pitjor dia de la meva vida per prudència, tot i que per sort no he patit grans desgràcies personals. Llegiu més
Tornar a la Facultat, a l’altra banda
Han passat 21 anys. Quan vaig sortir de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB amb tots els crèdits acabats no havia sentit a parlar de les sigles TFG (treball de final de grau); Bolonya era una ciutat italiana que tenia un bon equip de bàsquet; i juraria que no havia arribat a fer servir mai el correu electrònic que un dia a mitja carrera ens van dir que teníem. Llegiu més
Entrevista amb Ernesto Ekaizer
Al capítol 33 del podcast La Sala de Solé entrevisto al veterà periodista Ernesto Ekaizer. Amb una trajectòria llarguíssima ala premsa espanyola, Ekaizer és un especialista en periodisme d’investigació i periodisme de tribunals, tot i que fuig de les etiquetes. En aquesta entrevista explica moltes coses interessants respecte a la seva carrera i dels seus nombrosos llibres periodístics.
Deixo també el reproductor per si voleu escoltar el podcast sencer (que és més que l’entrevista en vídeo).
El primer dia a l’institut, 30 anys després
Recordeu el vostre primer dia a l’institut? Jo la veritat és que no. No recordo si estava nerviós, ni si em feia por el què m’hi trobaria. Potser sí que ho estava, però 30 anys després -el meu primer dia a l’institut va ser el setembre del 1991- no tinc cap record d’aquell dia. Llegiu més
Entrevista a Ramon Besa, un mestre del periodisme
Dins del podcast ‘La Sala de Solé’, en el capítol 20, he entrevistat al periodista Ramon Besa, redactor en cap d’esports d”El País’, professor de Periodisme de la Universitat Ramon Llull (Blanquerna), doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic, Premi Nacional de Comunicació en la categoria de premsa de la Generalitat de Catalunya i premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, entre altres reconeixements. Vaig gravar l’entrevista també en vídeo i l’he extret del podcast.
Junts, però de diferents maneres
[Aquesta entrada al blog l’ha escrit el meu fill Oriol (11 anys). Durant el seu segon confinament per ser contacte d’un positiu a la classe estava estrany i li vaig proposar que escrivís com se sentia i que li ho publicaria al meu bloc. Aquest és el resultat]
Aquesta és la segona vegada que em confinen a mi i a tota la meva classe per un positiu. Jo em sento diferent estant a casa i no anant a l’escola perquè anar a l’escola és un sentiment agradable perquè estic amb tots els meus amics. Estant a casa és com si fessis teletreball, això que diuen ara…, però també va bé estar a casa perquè jo que sóc un nen d’11 anys, per exemple, feia molt que no passava tant de temps amb la meva mare. He estat tota una setmana amb ella i em sento molt bé.
Les coses essencials
Ja portem prop d’un any enmig d’una pandèmia i crec que ja podem començar a treure’n algunes conclusions. La nostra vida social se n’ha anat a la merda. Llegiu més
La ràdio, o com no s’ha de renunciar mai als somnis
Passats els 40 anys un pot fer un gir a la seva vida professional? Si, sense cap mena de dubte. Jo em vaig matricular a la carrera de Periodisme per poder fer ràdio (ho explico amb més detall aquí), però la vida em va portar a la premsa escrita i m’hi vaig quedar, i especialitzar, durant 20 anys. El final brusc al Diari de Sabadell el maig de 2019 em va deixar al carrer amb 41 anys, una hipoteca acabada d’estrenar (i dos fills), i l’obligació d’espavilar-me i reinventar-me. Llegiu més
“M’ha agradat passar tant temps junts tota la família”
Dins la sèrie d’entrevistes sobre el coronavirus i el confinament, avui converso amb el meu fill gran, l’Oriol Solé. Llegiu més
“El primer que faré quan acabi tot és convidar els amics a casa”
No he sentit gaire la opinió directe dels més petits de casa aquests dies de confinament. Quan els mitjans volen parlar de com ho viuen els nens i els adolescents truquen a psicòlegs o pregunten als pares. Però què opinen ells realment? Llegiu més