Un virus desconegut ens està canviant la vida i no ho estic podent explicar com m’agradaria. Viure una gran crisi com aquesta fora d’un mitjà de comunicació se’m fa estrany, per això he decidit fer un pas endavant i elaborar jo mateix els continguts que considero interessants sobre la pandèmia de COVID-19.
Avui estreno una sèrie d’entrevistes –sense periodicitat fixa– per parlar amb gent que està vivint aquesta crisi en primera persona, i les penjaré al meu canal de Youtube i en aquest blog personal. La primera és a tres rubinenques que estan treballant per a salvar-nos la vida a tots, literalment, i que són amigues des que van coincidir a la classe de P3 a l’escola Regina Carmeli. La Maria Salamero és infermera a l’UCI de la Mútua de Terrassa; la Laura Vidal fins al 2018 va estar 18 anys a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron, i des de llavors és supervisora d’infermeria a reanimació postquirúrgica de traumatologia al mateix hospital, però durant la pandèmia ha sigut supervisora d’una sala d’UCI improvisada: i la Núria Vidal –germana bessona de la Laura– és traumatòloga de la Vall d’Hebrón, especialitzada en canell i mà, i que ha vist totalment alterada la seva feina aquests dies.
En aquesta entrevista m’expliquen com va néixer la seva amistat que s’ha mantingut inalterable durant 37 anys, com va néixer la seva vocació sanitària, però sobretot com s’han sentit aquestes sis setmanes que duem de crisi pel COVID-19. La seva feina s’ha capgirat com un mitjó i m’expliquen moments durs que han viscut. Per aquest motiu, la seva amistat forjada a foc, i el fet de les tres ser sanitàries, les ha ajudat a fer-se costat en els pitjors moments de la crisi: “Ens hem trucat i hem plorat, no ens calia dir res”.
Les altres entrevistes:
Quant a l'autor