Fixeu-vos que la pregunta del titular és sí “la política” està ben pagada i no si “els polítics” estan ben pagats, ja que aquest és un tema sempre molt delicat que crea molta polèmica i moltes discussions. El populisme fàcil ens porta a que sempre s’ha de dir que els polítics són uns vividors, que cobren massa i no es mereixen el sou pel què fan. No nego que tots podem tenir algun exemple proper al nostre municipi que ens faci pensar així, però jo demano que fem l’exercici al revés.
A tots ens agradaria que els polítics a qui votem perquè prenguin decisions importants per nosaltres fossin persones formades, amb coneixements amplis i bons professionals que durant un temps decideixen dedicar-se la cosa pública per al bé comú. Aquesta seria la radiografia de l’alcalde o regidor ideal. Ara penseu en algú que coneixeu que compleixi aquests requisits. El teniu? Què cobra actualment aquesta persona en l’àmbit privat? Ho teniu? Doncs mireu ara els sous de l’alcalde/essa i els regidors/es del vostre municipi i digueu-li a aquesta persona que deixi la seva feina per presentar-se a unes llistes electorals. Li recomanaríeu? Aquest sou val estar treballant a totes hores, caps de setmana inclosos, i estar subjecte a l’escrutini públic constant i a sobre que et diguin que cobres massa i ets un vividor?
Cada cop que apareix als mitjans de comunicació una notícia com aquestes, tots ens hi tirem al coll com aus carronyaires.
La meva reflexió sobre aquest etern debat és que la política ha d’estar ben pagada –no soc capaç de dir una xifra exacta– perquè als bons professionals els compensi dedicar-s’hi durant un temps i elevar el nivell de la política en general. Si a una persona li paguen X diners al sector privat, perquè hauria d’anar a fer de polític a cobrar X-10? Si no pensem així i ens deixem endur pel populisme, llavors és quan es cau en certes contradiccions, com la dels comuns i Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
Ada Colau era de les que creia que els polítics cobraven massa. Així, quan va arribar el 2015 a l’alcaldia de la capital de Catalunya, com que no podia rebaixar-se el sou –oficialment és de 100.000 euros bruts anuals– va decidir quedar-se per a ella un fixe de 2.200 euros mensuals nets, i la resta ho destinava a finalitats socials. El mateix feien els seus regidors i alts càrrecs polítics proporcionalment. Però a l’inici de la nova legislatura ha canviat d’opinió, i ha decidit augmentar-se el seu fixe mensual en 900 euros (+40%) per arribar als 3.100; i els seus regidors 600 euros més al mes. L’explicació oficial? “Les responsabilitats de govern i exposició pública i, també, per compensar la dedicació horària dels electes i la seva dificultat per conciliar la vida laboral i la familiar”. Vaja. Quatre anys després se n’ha adonat.
A la ciutat on visc des de fa 15 anys, Rubí, l’estiu passat va causa molt rebombori que l’alcaldessa Ana María Martínez (PSC) s’havia apujat el sou un 30%, i passava de cobrar 57.000 euros bruts anuals a 72.000, i també se’ls apujava el sou als regidors de govern i als portaveus de tots els partits.
Per prudència i desconeixement no valoraré si 72.000 euros per governar una ciutat de prop de 80.000 habitants és molt o poc, però posaré només tres exemples: a Sant Cugat del Vallès l’alcaldessa cobra 71.000 euros, i a Lleida i Tarragona 70.000.
Ara, insisteixo, donem-li la volta. Si considerem que tenim en general uns polítics mediocres, 72.000 euros, i fins i tot 40.000, ens semblaran sempre massa diners. Però si la solució implica abaixar-los el sou, llavors mai cap bon professional voldrà venir a fer aquesta feina perquè sempre cobrarà més a l’empresa privada. I si això passa, com que les cadires dels polítics sempre les ha d’ocupar algú, si no les ocupen persones de cert nivell, aquestes acabaran ocupades per persones mediocres per a les quals 40.000 euros a l’any és el sou més alt que veuran mai perquè a l’empresa privada mai els els pagarien. És això el que volem?
Quant a l'autor