Aquesta setmana em va sorprendre un tuit-enquesta del Pau Llonch que, tot i el to provocador i humorístic, posava sobre la taula un tema d’aquests domèstics que a vegades pot provocar discussions de parella i se’n parla poc. Hi ha poca literatura sobre el tema.
Gran tema de debat amb parelles amigues i conegudes, està per escriure l’article sobre com s’ha de gestionar això dels calers en parella des d’una perspectiva transformadora (repartiment de despeses comunes segons ingressos de cadascú, part del sou que es posa en comú, etc.).
— Elisenda Rovira Olivé (@elisendarovira) September 18, 2019
En aquest tema hi ha dues maneres d’actuar bastant diferents quan una parella comença a viure sota el mateix sostre. O bé es fa un pot comú i prou, o bé es respecta l’autonomia econòmica de cada membre de la parella. Aquestes dues maneres de plantejar el dilema estan resumits en aquestes dues respostes al tuit original de Pau Llonch.
Buf! Amb la parella en tenim un de conjunt des del primer dia i mai n’hem tingut de separats (els vam donar de baixa). El que entra és de tots. Com surt ho decidim conjuntament. Sé que som minoria absoluta però en això a casa som un.
— uri (@oriolpujols) September 18, 2019
Mateniu cadascú el vostre personal, però després tingueu un “familiar” per a les despeses conjuntes. Mantens la teva autonomia financera i t’estalvies anar mirant qui paga què.
— Silvia P-ML 🎗️ (@SilviaP_ML) September 18, 2019
Quan es comença a viure en parella es generen un munt de despeses comunes –lloguer/hipoteca, comunitat, subministraments, menjar…–, i quan arriben els fills, qui en vulgui tenir, aquestes es multipliquen exponencialment. Per tant, l’obertura d’un compte corrent conjunt –o més d’un, però també comú– és la conseqüència evident per facilitar la logística domèstica. És cert que quan s’està començant a conviure però no es vol donar formalitat a la relació encara, l’obertura d’un compte corrent acostuma a ser un pas que evidencia que aquesta comença a ser seriosa amb voluntat de durar en el temps, i a vegades això fa por.
Ara, ¿la creació d’un compte conjunt implica obligatòriament que s’hagin de donar de baixa els comptes particulars de cada membre de la parella com diu un dels tuits anteriors? Per mi no ha de ser així en cap cas, per molts motius: perquè les relacions actualment no duren tota la vida com abans; perquè has de poder comprar coses només per a tu sense donar explicacions; i perquè, en definitiva, les parelles han de mantenir els seus espais d’intimitat –econòmica o d’altres tipus– sense que això vulgui dir que amaguin res.
A partir d’aquí arriba un altre debat: quants diners s’han d’aportar al pot comú? Cada membre ha d’aportar el mateix encara que els sous siguin diferents? Hi ha gent que potser considera que, si guanya més diners que la parella, mereix tenir més diners per a ‘les seves coses’. És a dir, si un cobra 1.500 euros nets i l’altre 1.900, els dos aporten 1.000 euros al pot comú, i la resta se’ls queden als seus comptes particulars on els ingressen la nòmina. Per a mi això és un error i una possible font de conflictes innecessaris. La solució ideal és, agafant l’exemple anterior, que la primera parella aporti 1.000 euros al pot comú i se’n quedi 500, i el segon n’aporti 1.400 i se’n quedi 500 també per a ‘les seves coses’. És el més just i solidari.
Com ho feu vosaltres?
Quant a l'autor