Demà 22 d’abril de 2020, i en ple confinament, m’estreno en el món dels podcasts, i no sabeu les ganes que en tenia. Tothom que em coneix sap que la ràdio m’apassiona i em passo el dia amb els auriculars posats escoltant-la, sigui l’hora que sigui. De fet, vaig estudiar Periodisme perquè volia fer ràdio, concretament volia presentar un programa com el Carrusel Deportivo de la Cadena SER, encara que al final em vaig acabar dedicant a la premsa escrita. El cuquet de la ràdio, però, sempre l’he tingut a dins, i finalment els podcast m’han permès treure aquest cuquet a passejar.
Fa un any que un canvi laboral brusc m’ha fet replantejar la feina en molts aspectes. Una de les coses que em venia de gust de fer és ràdio, però com? I quan vaig començar a donar-li voltes al cap a com fer un podcast, que no en tenia ni idea, els amics de Marficom –amb qui col·laboro des del juny de 2019– em van donar l’empenta que em feia falta. Un dels dubtes principals que tenia al cap era sobre què fer el podcast, és a dir, el contingut. De què parlaria? Doncs els socis de Marficom, Carles Fité i Joan Martín, m’ho van resoldre: “parla del que més saps, de Periodisme”.
Ells dos fan un podcast setmanal que es diu ‘Caviar Online’ parlen de màrqueting digital des de fa sis anys –amb molt d’èxit, per cert–, i em van proposar que fes una cosa similar, però parlant de Periodisme aprofitant la meva experiència. Els podcasts estan fent forat gràcies a l‘especialització. Els programes magazín tipus ‘Hoy por Hoy’ o ‘El món a Rac1’ estan pensats per ser escoltats en directe i es dirigeixen a un públic generalista, però hi ha un gran ventall de programes que tracten temes concrets que només interessen a una part petita de la població, que no tenen lloc a l’antena d’una ràdio convencional, però tenen molta vida en el món digital. La proposta que em van fer incloïa que ells em facilitaven la part tècnica –tenen una petita taula de so a l’oficina– i l’allotjament del podcast al seu ivoox. Tots els dubtes que tenia que tenia me’ls estaven resolent ells i ja no tenia excusa per no posar-m’hi.
Amb el consell dels amics de Marficom vaig definir com hauria de ser el programa: capítols de 20 minuts cada quinze dies (almenys ara al principi); jo seré l’únic locutor, però hi posaré talls de veus de terceres persones; a cada programa tractaré d’un únic tema sobre Periodisme; i al final de cada capítol hi haurà una secció fixa amb dos col·laboradors regulars. I per saber sobre de què va concretament el podcast, us convido a escoltar el primer capítol de presentació que es penjarà demà conjuntament amb el capítol 1.
Un cop definits tots aquests aspectes, calia un detall final no menor: el nom del programa. Reconec que soc molt dolent amb aquestes coses, i la solució me la va donar en Carles Fité: ‘La Sala de Solé’. Amb aquell punt de pudor que no puc evitar, reconec que em va agradar.
A principis de març vaig començar a fer les primeres proves tècniques: vaig aprendre a editar àudios amb el programa Audacity, i vaig començar a familiaritzar-me amb la taula de so. I quan semblava que ja ho tenia tot llest per llançar-me a la piscina del podcasting… arriba el confinament. Frenada en sec. Primer vaig pensar, no ve de dues o tres setmanes per arrancar, espera que acabi tot això. Però ‘tot això’ s’està allargant més del que semblava al principi i al final he decidit arrancar ‘La Sala de Solé’ en plena pandèmia. Això implica que he de gravar des de casa sense taula de so, i per tant la qualitat no serà la ideal al principi, però em ve de gust començar ja. Per tant, aquí estic, espero que us interessi i us agradi.
PD: Un agraïment especial a la Gemma Riba, la dissenyadora que m’ha fet el disseny de la caràtula del podcast. És fantàstica. I un altre agraïment al fotògraf Roger Benet, que m’ha cedit aquesta foto tan bona que em va fer a Ràdio Sabadell.
Quant a l'autor