En dies tan intensos informativament com els d’aquesta setmana, és fàcil que corrin per les xarxes vídeos falsos o manipulats. Cert, senyor Grande-Marlaska, però quan aquests vídeos els han gravat companys periodistes que estan al peu del carrer des de dilluns –la meva admiració absoluta– o bé han passat el filtre de verificació del (bon) periodisme, me’ls crec a ulls clucs. I aquests vídeos -dit en un plural amplíssim- evidencien abusos i males praxis policials que no deixen dubte a la interpretació. Sé que hi ha tècniques policials de dispersió de manifestants que poden espantar la població poc acostumada però que són plenament legals, però el que hem vist tots en alguns vídeos no forma part d’aquestes tècniques. I no serveix d’excusa les suposades provocacions dels manifestants ni els llançaments de pedres. Què són pedres al costat de porres i pistoles de pilotes de goma o foam? Tenir el monopoli de la violència implica una responsabilitat superior, i hi ha uns límits, per exemple, usar-la només de cintura cap a baix.
Inexplicable, desmesurada i humillant agressió per part de la policía a un grup de manifestants. Demanem explicacions, si és que n’hi han…
PROU A LA VIOLÈNCIA INJUSTIFICADA I A L’ABÚS DE PODER #ForaLesForcesDOcupacio #RevoltaPopular #CatalunyaDiuProu pic.twitter.com/8bzjd76RBg
— Paula Dalmau 🎗 (@paula_dalmau) October 18, 2019
Això és demencial #VagaGeneral18Opic.twitter.com/SNpa9hPmgX
— Carles de Castro (@carlesdecastro) October 18, 2019
I el pitjor de veure aquests vídeos, en els que es poden identificar els policies gràcies a la ‘matricula’ que porten a l’uniforme, és que tots sabem que no seran castigats per no seguir els protocols i abusar de l’autoritat. I en el millor dels casos, si algun acaba amb algun tipus de sanció, no ho sabrem mai perquè el sistema ho ocultarà.
I això passa perquè tots els organismes que es basen en el principi d’autoritat per repartir justícia o usen la violència per mantenir l’ordre com els jutges, policies o –si m’ho permeteu, és deformació professional–, els àrbitres de futbol, consideren que seria una feblesa admetre errors o males pràctiques en públic. Creuen fermament que la gent deixaria de creure-se’ls i els perdria el respecte si tothom sabés que algun dels membres del seu col·lectiu no ha actuat correctament.
Les queixes habituals de qualsevol cos policial, siguin Mossos, Guàrdia Civil o CNP, és que els polítics no els protegeixen prou, que no estan al seu costat quan van mal dades i només miren el seu interès polític i els vots. Estic d’acord amb la segona part de la queixa, però no amb la primera. Què entenen ells per ‘protegir-los’? Les intervencions públiques del ministre de l’Interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska, aquests darrers dies tancant files absolutament amb les forces de seguretat, és el que agrada als policies, però grinyola per tots costats quan ho escolta un ciutadà mitjanament informat. Això és el que volen els agents de policia, un polític que malgrat els múltiples vídeos contrastats d’abusos policials, diu que aquests han actuat “proporcionalment” i que els vídeos són fake?
Un apunt històric: l’actual ministre de l’Interior va ser durant molts anys jutge de l’Audiència Nacional i té una taca al seu historial que el perseguirà.
Per cert, recorden un altre ministre que també va dir que les imatges de violència policial de l’1-O eren falses? Ho va dir a la BBC i va quedar en ridícul perquè algunes d’aquestes imatges les havia gravat la mateixa BBC.
Si Grande-Marlaska i els sindicats policials consideren que d’aquesta manera es protegeix el cos i mantenen el seu principi d’autoritat, crec que s’equivoquen de mig a mig. Depurar les responsabilitats de males pràctiques i no amargar-les és el millor per un cos policial. Com a ciutadà, si sé que si algú o actua correctament se l’aparta i sanciona, confio més en el cos.
Recordeu el cas d’Esther Quintana? Durant tres anys la direcció política dels Mossos, llavors en mans de Ramon Espadaler d’Unió (2012-2015) va mirar de protegir el cos negant-se a demanar disculpes i protegint la persona que va disparar la pilota de goma a l’ull de Quintana durant la vaga general del 14-N de 2012. No va ser fins que va arribar Jordi Jané a la conselleria d’Interior que va admetre públicament les culpes dels Mossos i va demanar disculpes personalment a Quintana. Va treure algun bri d’autoritat als Mossos aquell gest d’humilitat? No, al contrari. Per desgràcia, però, aquell gest de Jané és anecdòtic, aquí i sobretot a l’Estat.
PD: Si totes les actuacions que està fent la policia aquests dies a Barcelona fos correcta, legal i “proporcionada”, ¿per què molesta la premsa que ho grava tot? Fixeu-vos en el vídeo del bar de Via Laietana com hi ha uns agents que volen impedir que es facin fotos i vídeos. Per això arrufo el nas quan tants periodistes han rebuts cops de porra i bales de goma i foam suposadament sense voler tot i anar perfectament identificats…
Quant a l'autor