Conclusions d’una setmana de dejuni de xarxes socials

Són les 22.45 h del diumenge 6 d’octubre de 2019. Fa una setmana exacta que vaig decidir fer un experiment: fer un dejuni de 7 dies sense mirar les meves xarxes socials, en el meu cas, Twitter, Facebook, Instagram i LinkedIn. Fa uns minuts les he tornat a obrir i he mirat les notificacions que tenia. Tot just alguns likes al meu anunci de l’inici del dejuni, i un parell de mencions a Twitter per un article que vaig escriure al Diari Ara aquesta setmana. Vaig decidir fer aquest experiment arran d’escriure aquest article al bloc de Marficom:

Una semana de ayuno de redes sociales

Últimamente he visto algunos tuits de gente que conozco –conocidos virtuales y reales– en los que explicaban que habían estado unos días desconectados voluntariamente de todas las redes sociales y …

No pretenia demostrar que podem viure sense xarxes socials. Per a algunes persones potser sí, però en els temps que vivim, pràcticament ningú en pot prescindir, i menys els que ens dediquem al periodisme i la comunicació. Les xarxes formen part d’una nova manera de comunicar-se i relacionar-nos entre nosaltres i és molt difícil prescindir-ne. El que sí que podem és aprendre a fer-les servir d’una manera més lògica i menys ‘bulímica’. Jo he decidit fer un reset per posar el comptador a zero i adonar-me de quan en feia un ús abusiu i sense sentit, però potser a vosaltres no us cal fer un dejuni tan dràstic. Simplement reflexionant quin és el vostre ús, segur que trobareu fàcil l’equilibri.

Aquesta setmana he anat escrivint una mena de diari explicant les sensacions moment a moment d’aquest dejuni voluntari experimental:

Diumenge 29 22.45 h

• Estic mirant una sèrie al sofà amb la meva parella. Bé, és una sèrie que ja he vist però la meva dona no. Com que ja me la sé, hi ha moments que voldria fer un cop d’ull a Twitter o Instagram, però em freno.
• Soc dels que dormo (dormia, ja no ho faré més) amb el mòbil a la tauleta de nit, perquè em fa de despertador i, sobretot, perquè m’agrada adormir-me fent els últims ‘scrolls‘ del dia. Deixo el telèfon carregant a la cuina. El primer dia no ho trobo a faltar perquè estic cansat, però la resta tampoc.
• Quan em llevo, el primer que faig (o feia) era mirar Twitter per saber si havia passat alguna cosa durant la nit. No ho faig. I no passa res.
• Mentre faig el cafè també estaria mirant les xarxes amb la ràdio posada, però per evitar la temptació poso la TV per veure el TN Matí de l’Ariadna Oltra. Sí que miro el mòbil, però per mirar els diaris digitals, i per escriure això que esteu llegint a les notes del mòbil. Mentre llegeixo el diari veig un article de l’Albert Llimós a l’Ara que m’agradaria tuitar, però no ho faig.
• El ‘pitjor’ moment és quan vaig al lavabo… La pulsió de mirar el mòbil en aquest moment íntim el substitueixo mirant els diaris digitals, no xarxes socials. Mentre estic mirant ‘La Vanguardia’ m’apareix una publicitat que diu ‘Mi ayuno. Reconecta con tu vida‘. Molt curiós. Massa.

• Em costa no entrar a les xarxes socials. Ho admeto. Quan tinc un moment mort ho feia sempre i ara ho trobo a faltar cada cop que en tinc un d’aquests, però el fet d’haver desactivat totes les notificacions del mòbil ajuda. Quan acabi la setmana hauré de decidir quines deixo activades i quines no. És el pitjor lladre de temps que hi ha.
• Per exemple, el dilluns baixo a Barcelona a dinar amb tren, i el costum de mirar les xarxes durant el trajecte també es fa complicat. Ho substitueixo de nou mirant les apps de diaris digitals. El costum de tenir el mòbil a la mà en segons quines situacions és encara molt fort.
• Hi ha moments que veig coses que es mereixerien una foto per penjar-la a Instagram, però recordo el dejuni i no la faig.
• Llegeixo tants diaris digitals que veig moltes notícies que m’agradaria penjar i comentar a Twitter.
• Un altre dels pitjors moments del dejuni és durant el partit del Barça de dimecres, que sempre m’agrada llegir els comentaris de Twitter, especialment dels trols culers.
• Un altre moment és quan faig un post al meu bloc, que m’he d’esperar a diumenge per viralitzar-lo.
• Dijous vaig a fer una feina en què tinc moltes estones mortes esperant i hauria mirat xarxes. Els moments d’avorriment són ideals per mirar xarxes. Sento que no sé que puc fer mentrestant.
• Tinc la sensació que sense mirar les xarxes m’he perdut poques coses d’actualitat importants. Dissabte em vaig adonar que uns amics parlaven d’una polèmica viral política de Rubí, però res més.
• El que segur que m’he perdut és la vida social dels amics, familiars i coneguts durant una setmana, i això sí que em sap greu.
• Acaba la setmana amb un cap de setmana ple d’activitats socials que, en una setmana normal, hauria omplert Instagram i Facebook. Em freno. Després de tants dies ja no em suposa un esforç.

Diumenge 6 d’octubre 22.45 h

Acaba el dejuni i en trec algunes conclusions clares:

1. No tornaré a fer un dejuni com aquest tot i que m’ha servit de molt.
2. Ja no tornaré a dormir amb el mòbil a la tauleta de nit. Tinc un despertador com els d’abans que fa la mateixa funció.
3. L’últim que faré abans d’anar a dormir ja no serà mirar Twitter, ni el primer que faré quan obri un ull.
4. Quan estigui avorrit o tingui una estona morta l’única solució ja no serà obrir les xarxes socials.
5. Sense notificacions al mòbil he viscut més relaxat. Només activaré les imprescindibles.
6. He trobat a faltar els avisos de Facebook dels aniversaris dels amics.
7. Les xarxes socials són molt importants i molt últims i no penso renunciar-hi.