Sí, ja ho sé, jo soc de Sabadell i en faig bandera allà on vaig, però des de fa 20 anys ja, casa meva també és Rubí. Hi visc amb la meva parella -si hi visc és per ella- des del 2005 i és la ciutat dels meus dos fills. Però el vincle que tinc amb la ràdio municipal de la ciutat on visc va més enllà de ser l’emissora del meu poble. Hi vaig col·laborar durant tres anys als anys 90, i aquesta experiència em va obrir la porta al meu primer contracte professional. Podríem dir que a Ràdio Rubí va començar tot.
A partir de demà 1 de març seré el nou director de Ràdio Rubí després de superar un concurs públic i la votació del ple de l’Ajuntament de Rubí. El repte, com se sol dir, és important. És una ràdio una mica més petita que Cugat Mèdia, on he gaudit els últims 4 anys com a Cap d’Informatius, però plena de bons professionals que ja fa massa anys que no tenen un director/a que els guiï cap a uns objectius concrets. És el primer cop que aquesta ràdio ha fet un concurs públic amb criteris professionals per escollir la persona que ocupi el vèrtex de la piràmide (una piràmide que amb mi serà el més horitzontal possible), i de les primeres tasques importants que hauré de fer és elaborar un contracte programa que serveixi de far per a la feina que farem des de l’emissora rubinenca els pròxims quatre cursos. Serà el primer contracte programa que tindrà Ràdio Rubí en els ja 46 anys d’història de la ràdio municipal degana de Catalunya. Les primeres emissions van començar el juny de 1979.
Rubí, la gran desconeguda. Torno ara un quants anys enrere, tants com 30, per explicar com un jove periodista del centre de Sabadell va començar a col·laborar amb Ràdio Rubí. Per a qui no conegui la idiosincràsia del Vallès Occidental, som l’única comarca amb dues capitals, Sabadell i Terrassa, i els municipis es divideixen entre els que orbiten al voltant de cada una d’elles. Ripollet, Cerdanyola, Barberà, Castellar o Badia es relacionen amb Sabadell; i Viladecavalls, Vacarisses, Ullastrell o Rubí amb Terrassa. Jo, com a ‘bon’ sabadellenc, quasi no havia posat els peus en aquests municipis fins els 18 anys. Quan vaig començar Periodisme a la UAB (1995) vaig coincidir amb una noia de Rubí a classe, amb qui encara mantenim l’amistat. Jo volia ser periodista per fer ràdio, i just en aquell moment no existia Ràdio Sabadell. Acabava de tancar l’emissora privada local (1995), i l’actual Ràdio Sabadell pública no va reobrir fins el 2001. Aquesta amiga de Rubí em va dir que a la ràdio del seu ‘poble’ sempre buscaven gent jove per col·laborar-hi, i allà m’hi vaig plantar el 1996.
La ‘mili’, a la ràdio. A Ràdio Rubí hi vaig passar tres anys fantàstics on vaig aprendre molt a fer ràdio. Durant aquest període, se’m va acabar la primera pròrroga d’estudis de la ‘mili’ i vaig haver de decidir si demanava una altra pròrroga o demanava destí per fer la PSS (prestació social substitutòria) del servei militar, ja que tenia clar que de soldat no en faria pas. En aquell moment estava estudiant i treballant i no volia que allò em tallés el camí. Sabia que es podia fer la PSS als ajuntaments, i com que Ràdio Rubí era pública, li vaig preguntar a la directora d’aquell moment, la Milagros Calleja, si podia fer la PSS allà, fent de periodista. Es va sorprendre de la pregunta, però ho va consultar a la casa gran. I li van dir que sí. Per tant, puc dir que vaig fer la ‘mili’ a Rubí i fent de periodista a la ràdio durant 9 mesos, i cobrant cada mes 1.500 pessetes!
El Punt edició Rubí. Aquella experiència de tres anys a Ràdio Rubí va ser clau. El 1999 va aterrar a Rubí el diari El Punt. En aquella època el diari gironí estava en plena expansió per Catalunya, i anava obrint delegacions (Maresme, Garraf i Barcelonès nord) i volia ficar un peu al Vallès Occidental. Va comprar la revista Rubricata i la va convertir en un diari local de Rubí, i va buscar periodistes locals. Em van fer una prova i tot i no ser de Rubí, gràcies als tres anys a Ràdio Rubí, em van agafar. Tenia 21 anys, encara no havia acabat la carrera i ja tenia contracte indefinit de 40 hores setmanals. Des del setembre de 1999 fins el juny de 2001 vaig ser ‘el d’esports’ del Punt de Rubí, una experiència inoblidable i la meva entrada en el món professional. La resta de la meva trajectòria la podeu trobar aquí.
A Ràdio Rubí va començar tot, i a partir d’ara continuarà. Vull posar l’emissora de casa meva al nivell que es mereix. Som-hi!
Quant a l'autor