Des que aquest estiu es va fer públic que la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial –el 12 de març– havia signat una ordre que deia que les policies autonòmiques quedaven relegades a tasques administratives al mar, els Mossos d’Esquadra ja no han tornat a posar un peu a l’aigua. L’ordre era per a totes les policies autonòmiques, però l’Ertzaintza no ho ha interpretat igual que els Mossos.
El portaveu del departament de Seguretat del govern basc ha explicat a aquest bloc que aquesta ordre “no té capacitat per canviar competències estatutàries”, i que sent una comissió sobre competències de policia judicial, “si un jutge diu que ha de ser la Guàrdia Civil qui actuï en un delicte al mar, hi aniran ells”. Un cas com aquest, però, encara no s’ha produït, i el portaveu de la policia basca té clar que sempre que hi hagi un avís d’algun delicte al mar, com una bomba de la Guerra Civil per exemple, seguirà actuant la Unitat de Vigilància i Rescat de l’Ertzaintza –que inclou la unitat aquàtica, el servei de muntanya i els helicòpters–, mentre un jutge no digui el contrari. Cal tenir en compte, però, que els GEAS –Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques– de la Guàrdia Civil no té una seu al País Basc –tenen assignats els GEAS de Logroño si hi han d’actuar–. En canvi sí que hi està desplegat el Servei Marítim de l’institut armat, però només des de fa dos anys.
Peu de foto: La reunió de la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial del 12 de març de 2019 amb el president del CGPJ, Carlos Lesmes; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; la fiscal general de l’Estat, María José Segarra; el vocal del CGPJ, Francisco Gerardo Martínez; la consellera de Seguretat del govern Basc, Estefanía Beltrán; el conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch; la consellera de Presidència, Funció Pública, Interior i Justícia de Navarra, María José Beaumont; i el secretari de la Comisió, Manuel García-Castellón.
El dia que es va celebrar la reunió anual de la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial, el 12 de març –presidida pel president del Tribunal Suprem i el Consejo del Poder Judicial, Carlos Lesmes–, no hi va assistir cap representant del govern basc, i només hi va anar el conseller d’Interior, Miquel Buch, –que va ser l’únic vot en contra de l’ordre– i la seva homòloga del govern navarrès.
Els Mossos d’Esquadra han interpretat d’una manera molt més restrictiva –o literal, segons com es miri– aquesta ordre, que no és pública i no es pot consultar. Segons ha pogut saber aquest bloc, però, l’ordre diu exactament que les policies autonòmiques “només” tenen competències de policia administrava –multes– en aigües marítimes interiors i la Guàrdia Civil té competències “exclusives” de policia judicial al mar. Per tant, els dirigents de la policia catalana van transmetre aquest estiu a tots els 17.000 agents de cos que a partir d’aquell moment, qualsevol delicte comès al mar s’ha de derivar l’actuació a la Guàrdia Civil. Vaig preguntar fa unes setmanes al departament d’Interior de la Generalitat si els Mossos han actuat amb un excés de zel en aquest cas, sobretot veient com ho ha interpretat l’Ertzaintza, però van preferir no fer declaracions.
La policia catalana està treballant internament per presentar un recurs ben argumentat jurídicament per revertir l’ordre de la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial i ‘recuperar’ així les competències dels Mossos al mar. Tot i això, tal com està la relació política amb l’Estat després de la moció al Parlament per demanar que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya, la sentència de l’1-O a les portes i l’amenaça electoral d’aplicar la llei de seguretat nacional –traduït, que l’Estat prengui el control dels Mossos–, el cos no creu que puguin tornar al mar a curt termini.
Quant a l'autor